Considerem que el model imperant actualment en el sistema de salut mental es basa principalment en un enfocament biomèdic, centrat en els “símptomes”, el sobrediagnòstic, la individualitat, la medicalització excessiva, la verticalitat en el tracte i el desequilibri en les relacions de poder, generant moltes vegades tot això iatrogènia i un patiment més gran en les persones. Per això veiem que és urgent i necessari un canvi en la manera d’entendre i acompanyar el patiment. Pretenem generar espais i entorns segurs on les persones puguin expressar-se lliurement, respectant les diferències, el malestar psicoemocional i social, i la manera de ser particular de cadascuna, promocionant processos i activitats comunitàries que facilitin a les persones participar i vincular-se amb el territori , sostenint-s’hi, reduint així l’hospitalització innecessària i la medicalització no pactada.

Volem recuperar i revaloritzar la dimensió subjectiva de la interacció humana, la importància de la construcció de vincles per acompanyar les persones, des d’un model de drets i comunitari, on es fomenti la participació i autodeterminació de les persones, es treballi des de i amb el territori, i es respecti la riquesa polifònica dels diàlegs, on totes les veus són escoltades i valorades des de l’horitzontalitat.